A la cadena industrial mundial, una bossa de fertilitzants aparentment discreta amaga realment un sistema de producció complex que depèn molt del nivell d'industrialització. És cert que més del 90% dels països del món actualment no tenen la capacitat de fabricar de manera independent bosses de fertilitzants, la qual cosa reflecteix la importància de la base industrial i la integritat de la cadena industrial.
Per aconseguir una producció independent de bosses de fertilitzants, la primera condició és tenir capacitats madures de refinació de petroli. Això vol dir que el país ha de ser capaç d'extreure diverses matèries primeres químiques bàsiques, inclòs l'etilè, del petroli cru. Aquest procés requereix primer un procés de craqueig de petroli precís i complex per convertir el petroli cru en productes petroquímics lleugers com l'etilè. Posteriorment, aquests etilès es converteixen en diverses partícules de plàstic mitjançant reaccions de polimerització, que són la base dels materials de fibra química necessària per a les bosses d'adob.
Aleshores, aquestes matèries primeres de fibres químiques s'han de processar més i després d'una sèrie de passos com la fusió, l'extrusió i l'estirat, es poden convertir en fibres. Finalment, les fibres es teixeixen en tela i després es processen en bosses de fertilitzant fortes i duradores. Sense el suport d'una indústria de fibra química a gran escala i tecnològicament avançada, fins i tot per fer una bossa d'embalatge tan senzilla pot haver de dependre de matèries primeres importades.
Com a sang de la indústria moderna, el valor del cru rau no només en el subministrament de combustible, sinó també en el desenvolupament i la utilització en profunditat de la cadena de la indústria petroquímica. Aquesta cadena industrial cobreix tot el procés, des de la refinació primària fins als productes de química fina, i el seu objectiu és maximitzar el valor afegit del cru. La Xina és una de les poques potències industrials que ha construït amb èxit una cadena completa de la indústria petroquímica, que sens dubte reflecteix la seva forta força nacional global i la seva força científica i tecnològica.
Tot i que el simple procés de perfeccionament no és una tecnologia d'avantguarda en principi, augmentar-lo i aconseguir els màxims beneficis és un repte global que implica molts camps com la integració tecnològica, el funcionament eficient, l'estalvi d'energia i la protecció del medi ambient. Només els països principals o els països industrialitzats amb una forta força de recerca científica i una base industrial poden fer front a aquest repte amb calma i dominar realment les patents tècniques i els estàndards de tot el procés, des del disseny, la investigació i el desenvolupament, la construcció fins a l'operació.
A nivell mundial, només hi ha un grapat de països que poden desenvolupar de manera independent un conjunt complet de tecnologies de refinació de petroli i tenir drets de propietat intel·lectual completament independents, i després construir i operar un sistema petroquímic que assoleixi nivells avançats internacionals i tingui beneficis econòmics i d'escala. La Xina és un d'ells. Aquests assoliments no només són una afirmació del nivell d'industrialització del país, sinó també una forta prova de les seves capacitats de desenvolupament sostenible i competitivitat internacional.
